Hostname: page-component-cd9895bd7-jn8rn Total loading time: 0 Render date: 2024-12-25T15:25:29.128Z Has data issue: false hasContentIssue false

Olot, Barcelona and Ávila and the introduction of the Arkwright technology to Catalonia*

Published online by Cambridge University Press:  28 April 2010

J. K. J. Thomson
Affiliation:
University of Sussex

Abstract

This article clarifies the means whereby the Catalan cotton industry attained independence from imported yarn in a critical stage of its development between the 1790s and the War of Independence. It does so by tracking the origins, and early diffusion, of the Arkwright technology in Catalonia in the form of a machine-making and spinning company formed between an Olotí stocking frame knitter, a Barcelona silver-smith and an Ávila trained machine-maker. The spinning and weaving initiatives of the Company inform on the circumstances conditioning the Catalan industry's incorporation of the spinning processes. Light is also thrown on the character of machine-making at this stage of Catalan industrialization in a pilot-enterprise anxious to restrict technical diffusion.

Resumen

Este artículo muestra los medios a través de los cuales la industria algodonera catalana logró independizarse de las importaciones de hilo en una etapa crítica de su desarrollo entre 1790 y la Guerra de la Independencia. Ello fue posible gracias a la temprana difusión de la tecnología Arkwright, a lo cual contribuyeron hombres de negocios de Olot, Barcelona y Ávila vinculados a distintas ramas manufactureras. El artículo también muestra el carácter de la industria productora de maquinaria textil y los intentos realizados para limitar la difusión de la nueva tecnología.

Type
Artículos
Copyright
Copyright © Instituto Figuerola de Historia y Ciencias Sociales, Universidad Carlos III de Madrid 2003

Access options

Get access to the full version of this content by using one of the access options below. (Log in options will check for institutional or personal access. Content may require purchase if you do not have access.)

References

BIBLIOGRAPHY

Agustí Cullell, J. (1983): Ciència i tècnica a Catalunya en el segle XVIII o la introducció de la màquina de vapor, Barcelona, Institut d'Estudis Catalans.Google Scholar
Albareda Salvadó, J. (1981): La industrialització a la plana de Vic, Vic, Publications del Patronat d'Estudis Ausonencs.Google Scholar
Benaul Berenguer, J. M. (1992): «La indústria tèxtil llanera a Catalunya, 1750–1870. El procés d'industrialització al districte industrial Sabadell-Terrassa» (D. Phil, thesis, Universitat Autónoma de Barcelona).Google Scholar
Bergeron, Louis (1975): Banquiers, nágociante et manufactures parisiens. Du Directoire à l'Empire, Paris, École des Hautes Études en Sciences Sociales.Google Scholar
Caula, F. (1981): Les parròquies i comuns de Santa Eulàlia de Begudà i Sant Joan les Fonts. Notes històriques, Sant Joan les Fonts, Diputació provincial de Girona.Google Scholar
Chapman, Stanley D. (1966): «The Midlands Cotton and Worsted Spinning Industry, 1769–1800» (D. Phil, thesis, University of London).Google Scholar
Cutrina Sorinas, G., (1986): Les Arts Tèxtils a Ripoll, Ripoll, Maideu.Google Scholar
Danés Torras, J. (undated): Història d'Olot, vol. 19, Olot, Edicions municipals.Google Scholar
Delgado Ribas, Josep (1982): «El impacto de las crisis coloniales en la economía catalana (1787–1807)», in Fontana, J. (ed.), La economía española al final del Antiguo Régimen, III, Comercio y Colonias, Madrid, Alianza Editorial, pp. 97169.Google Scholar
Ferrer Alòs, Llorenç (1999): «Les primeres fàbriques i els primers fabricants a la Catalunya central», in Carreras, A.(et al.) (eds.), Doctor Jordi Nadal. La industrialització i el desenvolupament econòmic d'Espanya, Barcelona, Publicacions Universitat de Barcelona, vol. II, pp. 10381056.Google Scholar
Fitton, R. S. (1989): The Arkwrights: Spinners of Fortune, Manchester, Manchester University Press.Google Scholar
González Enciso, A. (1980): Estado e industria en siglo XVIII la fábrica de Guadalajara, Madrid, Fundación Universitaria Española.Google Scholar
Grau, Ramón, y López, Marina (1974): «Empresari i capitalista a la manufactura catalana del segle XVIII. Introducció a l'estudi de les fàbriques d'Indianes», Recerques, 4, pp. 1957.Google Scholar
Harris, J. R. (1998): Industrial Espionage and Technology Transfer. Britain and France in the Eighteenth Century, Aldershot, Ashgate Publishing.Google Scholar
Hémardinquer, J.-J. (1959): «Entreprises industrielles toulousaines en Catalogne: un document sur les filatures de Boyer-Fonfrède», Annales du Midi, 71, pp. 86–8.CrossRefGoogle Scholar
Hills, Richard L. (1970): Power in the Industrial Revolution, Manchester, Manchester University Press.Google Scholar
Jordà Guell, R. (1975): La guena gran vista d'Olot, Barcelona, Rafael Dalmau.Google Scholar
Lluch, Ernest (1973): El pensament econòmic a Catalunya (1760–1840). Els orígens ideològies del proteccionisme i la presa de consciència de la burgesia catalana, Barcelona, 1973, Edicions 62.Google Scholar
Lluch, Ernest (1981): «La revolució industrial a la Garrotxa (1777–1822)», Annals de l'Institut d'Estudis Gironins, vol. 25, pp. 193231.Google Scholar
Maixé, Altés (1991): «De la dependencia maltesa al triunfo de la hilatura catalana: el comercio Catalano-Maltés, 1780–1800», in Actas Primer Coloquio Internacional Hispano-Maltés de Historia, Madrid, pp. 177226.Google Scholar
Martín Corrales, Eloy (1991): «Comerciantes malteses e importaciones catalanas de algodón (1728–1800)», in Actas Primer Coloquio Internacional Hispano-Maltés de Historia, Madrid, pp. 199–62.Google Scholar
Martín García, G. (1989): La industria textil en Ávila durante la etapa final del Antiguo Régimen. La Real Fábrica de Algodón, Ávila, Diputación Provincial de Ávila, Institución Gran Duque de Alba.Google Scholar
Miguel López, I. (1999): Perspicaz Mirada sobre la Industria del Reino: El censo de manufacturas de 1784, Valladolid, Secretariado de Publicaciones e Intercambio.Google Scholar
Molas Ribalta, Pere (1968): «Los gremios de Barcelona en el siglo XVIII» (D. Phil. thesis, Universitat de Barcelona).Google Scholar
Molas Ribalta, Pere (1970): Los gremios barceloneses del siglo XVIII. La estructura corporativa ante el comienzo de la revolucion industrial, Madrid, Confederación Española de Cajas de Ahorros.Google Scholar
Nadal, Jordi (1975): El fracaso de la Revolución industrial en España, 1814–1913, Barcelona, Ariel.Google Scholar
Nadal, Jordi (1991) (et al.) (eds.): Història econòmica de la Catalunya contemporània, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, vol. I.Google Scholar
Prados De La Escosura, L. (1982): «Comercio exterior y cambio económico en España (1792–1849)», in Fontana, J. (ed.), La economía española al final del Antiguo Régimen, III, Comercio y Colonias, Madrid, pp. 171248.Google Scholar
Puig Reixach, Miquel (1988a): Les primeres companyies per a la fabricació de genere de punta Olot (1774–1780), Olot, Impremta Aubert.Google Scholar
Puig Reixach, Miquel (1988b): «A l'entorn de l'inici de la fabricació d'indianes a Olot. La companyia de Sayol (1777)», in Amics de Besalú, VI Assemblea d'Estudis del seu Comtat, pp. 105120.Google Scholar
Puig Reixach, Miquel (1996): «Comerciants olotins fora de Catalunya a la fi del segle XVIII», in Els Catalans a Espanya, 1760–1914, Actas del congrés, Barcelona, 1996, Barcelona, Departament d'Història Contemporània, Universitat de Barcelona, pp. 437444.Google Scholar
Rees, A. (1972): Rees's Manufacturing Industry (1819–20), vol. II, Trowbridge, Wiltshire, David and Charles.Google Scholar
Sala Giralt, Carmen (1974): Dades històriques de l'escola de Belles Arts d'Olot, Olot, Tallers Grafics Alzamora, pp. 1017.Google Scholar
Sánchez, Alejandro (1988): «La era de la manufactura algodonera en Barcelona, 1736–1839», Estudios de Historial Social, 489, pp. 65113.Google Scholar
Sánchez, Alejandro (1996): «La empresa algodonera en Cataluña antes de la aplicación del vapor, 1783–1832», in Comín, F. & Aceña, P. Martín (eds.), La empresa en la historia de España, Barcelona, pp. 155–70.Google Scholar
Sánchez, Alejandro (2000a): «Les berguedanes i les primeres màquines de filar», in Motes, J. Maluquer DeBernet, I, Tècnies i Tecnologia en el Desenvolupament de la Catalunya Contemporània, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, pp. 161–75.Google Scholar
Sánchez, Alejandro (2000b): «Crisis económica y respuesta empresarial. Los inicios del sistema fabril en la industria algodonera Catalana, 1797–1839», Revista de Historia Económica, 18, pp. 485523.CrossRefGoogle Scholar
Solà I Parera, Angels (1995): «Indústria tèxtil, màquines i fàbriques a Berga», L'Erol, 47, pp. 1215.Google Scholar
Solà I Parera, Angels (2002): «Filar amb berguedanes. Mite i realiltat d'una màquina de filar cotó», in La indústria tèxtil. Actes de les V jornades d'Arqueologia Industrial de Catalunya. Manresa 26, 27 i 28 d'octubre de 2000, Barcelona, Enginyers Industrials de Catalunya, pp. 143–68.Google Scholar
Tann, Jennifer (1973): «Richard Arkwright and Technology», History, 57, pp. 2944.CrossRefGoogle Scholar
Thomson, J. K. J. (1992): A Distinctive Industrialization: Cotton in Barcelona, 1728–1832, Cambridge, Cambridge University Press (Catalan edition, Els orígens de la industrializació a Catalunya. El cotó a Barcelona, 1728–1832, Barcelona, Edicions 62, 1994).CrossRefGoogle Scholar
Thomson, J. K. J. (1998): «The Arrival of the First Arkwright Machine in Catalonia», Pedralbes: Revista d'Història Moderna, 18, pp. 6371.Google Scholar
Vilar, Pierre (1962): La Catalogne dans l'Espagne moderne. Recherches sur les fondements économiques des structures nationales, Paris, Sevpen, 3 vols. [Spanish edition: Cataluña en la España moderna. Investigaciones sobre los fundamentos económicos de las estructuras nacionales, Barcelona, Crítica (1988), 4 vols.].Google Scholar
Wadsworth, A. P. & Mann, J. de L. (1931): The Cotton Trade and Industrial Lancashire, 1600–1780, Manchester University Press, Manchester.Google Scholar
Zylberberg, M. (1993): Une si douce domination. Les milieux d'affaires français et l'Espagne vers 1780–1808, Paris, Comité pour l'histoire économique et financière de la France.Google Scholar