Hostname: page-component-745bb68f8f-f46jp Total loading time: 0 Render date: 2025-01-07T17:08:08.071Z Has data issue: false hasContentIssue false
  • English
  • Français

Colonización feudal y organización del territorio. Mallorca, 1230–13501

Published online by Cambridge University Press:  28 April 2010

Gabriel Jover  and
Ricard Soto
Gabriel Jover
Affiliation:
Universidad de Gerona
Ricard Soto
Affiliation:
Universidad de Barcelona
Get access Rights & Permissions [Opens in a new window]

Abstract

Taking as an example the island of Mallorca, the authors identify the different socioenvironmental, institutional and economic factors that influenced the feudal colonization of this island in the thirteenth and fourteenth centuries. This study also suggests, by comparing this case with others, that the petrification of the late medieval agrarian structures introduced a sort of path dependence which favoured certain patterns of development to the detriment of others.

Resumen

Tomando como ejemplo la isla de Mallorca, los autores muestran los diversos factores socioambientales, institucionales y económicos que modelaron la colonización feudal de la isla durante los siglos XIII y XIV. Asimismo, el estudio sugiere, a partir de la comparación de este caso con otros, que la fosilización de las estructuras agrarias bajomedievales introducía cierta «senda» (path dependence) que favorecía determinadas pautas de desarrollo en detrimento de otras.

JEL classification

Q15: Land Ownership and Tenure • Land Reform • Land Use • Irrigation • Agriculture and Environment N53: Europe: Pre-1913
Type
Artículos
Information
Revista de Historia Economica - Journal of Iberian and Latin American Economic History , Volume 20 , Issue 3 , December 2002 , pp. 439 - 477
Copyright
Copyright © Instituto Figuerola de Historia y Ciencias Sociales, Universidad Carlos III de Madrid 2002

Access options

Get access to the full version of this content by using one of the access options below. (Log in options will check for institutional or personal access. Content may require purchase if you do not have access.)

References

BIBLIOGRAFÍA

Aavv (2000): Il feudalesimo nell'alto medioevo. XLVII Settimana di Studio del centro italiano di studi sull'alto medioevo de Spoleto, Spoletto.Google Scholar
Abulafia, D. (1996): Un emporio mediterràneo. El reino catalán de Mallorca, Barcelona, Omega.Google Scholar
Alomar, G., y Rosselló, R. (1989): História de Muro. Volum II, Mallorca, Ajuntament de Muro.Google Scholar
Alomar, G. (1976): Urbanismo regional en la Edad Media: las «Ordinations» de Jaime II (1300) en el reino de Mallorca, Barcelona, Gustavo Gili.Google Scholar
Argemí, M. (1997): «A la recerca de la lògica dels assentaments andalusins al guz de Yartan (Mayûra)». Treball de recerca inédit, UAB.Google Scholar
Argemí, M. (1999): A les vores dels torrents. Una prospecció dels assentamentspagesos andalusins de Pollença, Pollença, Anuari, núm. 6 (desembre).Google Scholar
Barceló Crespí, M. (1979–1980): «Algunes anotacions sobre el sistema defensiu de Mallorca: els cavalls armats», Mayurqa, núm. 19, pp. 97–111.Google Scholar
Barceló Crespí, M. (1988): «Aspectes agraris d'un nucli urbà: Ciutat de Mallorca a la Baixa Edat Mitjana, BSAL, núm. 44, pp. 195–202.Google Scholar
Barceló, Alfons (1981): Reproducción económica y modos de producción, Barcelona, Serbal.Google Scholar
Barceló, Miquel (1984): Sobre Mayûrqa, Palma de Mallorca, Quaderns de Ca la Gran Cristiana, núm. 2.Google Scholar
Barceló, Miquel (1989): «El diseño de espacios irrigados en al-Andalus: un enunciado de principios generales», El agua en las zonas áridas. Arqueología e Historia. I Coloquio de Historia y medio fisico, vol. I, Almería, pp. 15–41.Google Scholar
Barceló, Miquel (1995): «Saber lo que es un espacio hidráulico y lo que no es o al-Andalus y los feudales», en González, J. A. y Malpica, A. (ed.), El agua. Mitos, ritos y realidades, Granada, Anthropos, pp. 240–254.Google Scholar
Barceló, Miquel, et al. (1988): Arqueología medieval. En las afueras del medievalismo, Barcelona, Crítica.Google Scholar
Barceló, M., y Kirchner, H. (1995): Tena de Falanis (Felanitx quan no ho era), Palma, Ajuntament de Felanitx/Universitat de les Illes Balears.Google Scholar
Barceló, M., y Toubert, P. (dir.) (1998): «L'incastellamento», Actes des reconcontres de Gérone (26–27 novembre 1992) et de Rome (5–7 mai 1994), Roma.Google Scholar
Bartlett, R. (1994): The making of Europe. Colonization and Cultural Change 950–1350, Londres, Penguin.Google Scholar
Bates, D. (2000): «England and die ‘feudal revolution’», en Il feudalesimo nell'alto medioevo. XLVII Settimana di Studio del centro italiano di studi sull'alto medioevo de Spoleto, pp. 611–646.Google Scholar
Batet, C., y Soto, R. (1997): «Las donaciones a censo y los establecimientos como estrategia señorial (patrimonio Sentmenat, siglos X–XV)», VII Congreso de Historia Agraria, Salamanca, pp. 227–243.Google Scholar
Batet, C. (1996): Castells termenats i estratègia d'expansió comtal. La Marca de Barcelona ais segles X–XI, St. Sadurní d'Anoia, Institut d'Estudis Penedesencs.Google Scholar
Batet, C. (2001): L'aigua conquerida. Hidraulisme feudal en tenes de conquesta: alguns exem ples de la Catalunya nova i de Mallorca, tesis doctoral inédita, UAB.Google Scholar
Bernat, M. (1997): «Feudalisme i infraestructura artesanal. De Madîna Mayûrqa a Ciutat de Mallorca», BSAL, núm. 53, pp. 27–70.Google Scholar
Bernat, M. (2000): «Els inicis dels oficis de menestrals: els paraires i els teixidors de llana (Ciutat de Mallorca, segle XIII)», en Virós, Lluís, Organització del treball preindustrial: confraries i oficis, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat.Google Scholar
Bernat, M., y Serra, J. (1997): «Espacios sagrados y comunidades rurales: algunas hipótesis sobre colonización y sagreras en Mallorca siglos XIII–XIV», Boletín Arqueológico Medieval, núm. 11, pp. 157–206.Google Scholar
Bertrán, P. (1997): «Ordes militars i organització del territori: els hiospitalers durant la baixa edat mitjana», Territori i Societat a l'Edat Mijana, núm. I, pp. 209–234.Google Scholar
Bisson, J. (1977): L'homme et la tene aux îles Baléares, Aix-en-Provence, Edisud.Google Scholar
Bisson, T. N. (1984): «El feudalismo en la Cataluña del siglo XII», en Pastor, R. (ed.) et alia (1984), Estructuras feudales y feudalismo en el mundo mediterráneo, Barcelona, Crítica, pp. 66–91.Google Scholar
Bloch, M. [1931 (1978)]: La historia rural francesa. Caracteres originales, Barcelona, Crítica.Google Scholar
Bloch, M. (1967): Seignerurie française et manoir anglais, Paris, Cahiers des Annales.Google Scholar
Bois, G. (1989): La mutation de l'an mil. Lournand, village mâconnaise de l'Antiquité au Feodalisme, París (ed. española de 1991, Barcelona, Crítica).Google Scholar
Bolòs, J. (1997): «El territori i els seus límits. El poble, la parròquia i el castell a l'edat mitjana», Territori i Societat a l'Edat Mitjana, núm. I, pp. 41–82.Google Scholar
Bolòs, J. (1998): «Els pobles de Catalunya a l'edat mitjana. Aportació a l'estudi de la morfogènisi dels llocs de poblament», Territori i Societat a l'Edat Mitjana, núm. II, pp. 69–138.Google Scholar
Bolòs, J. (1999): «Dommis monàstics i organització del territori a l'edat mitjana», Territori i Societat a l'Edat Mitjana, núm. III, pp. 127–165.Google Scholar
Bonnassie, P. (1979–1981): Catalunya mil anys enrera, 2 vols, Barcelona, Edicions 62.Google Scholar
Bonnassie, P. (1984): «Del Ródano a Galicia: génesis y modalidades del régimen feudal», en Pastor, R. (ed.) et alia (1984), Estructuras feudales y feudalismo en el mundo meditenáneo, Barcelona, Crítica, pp. 21–65.Google Scholar
Bonnassie, P. (2000): «Sur la genèse de la feodalité catalane. Nouvelles approches», en Il feudalesimo nell'alto medioevo. XLVII Settimana di Studio del centro italiano di studi sull'alto medioevo de Spoleto, pp. 569–606.Google Scholar
Brenner, R. (1996): «Auges y declives de la servidumbre en Europa durante la Edad Media y la Edad Moderna», Hispánia, núm. 192.Google Scholar
Bresc, H. (1997): «El impacto de la conquista normanda sobre la agricultura siciliana: del islam al latifundio», en Morilla, J., Gómez-Pantos, J. y Créssier, P. (eds.), Impactos exteriores sobre el mundo rural mediterráneo, Madrid, pp. 175–201.Google Scholar
Capó Villalonga, J. (1985): Història de Lloseta, t.I, Palma.Google Scholar
Carbonero, M. A. (1992): L'espai de l'aigua. Petita hidràulica tradicional a Mallorca, Palma de Mallorca, Institut d'Estudis Baleàrics.Google Scholar
Cateura, P. (1982a): Política y Finanzas del Reino de Mallorca bajo Pedro IV de Aragón, Palma de Mallorca, Institut d'Estudis Baleàrics.Google Scholar
Cateura, P. (1982b): «Mallorca y la política patrimonial de la monarquía siglo XIII y primera mitad del xiv», Estudis Baleàrics, núm. 6, pp. 79–130.Google Scholar
Cateura, P. (1984): Sociedad, jerarquía y poder en la Mallorca medieval, Palma, Institut d'Estudis Baleàrics.Google Scholar
Cateura, P. (1985): «Mallorca en la segona meitat del segle XIII (Aspectes polítics i financers fins a 1276)», Estudis Baleàrics, núm. 17, pp. 57–86.Google Scholar
Cateura, P. (1986): «Mallorca a la segona meitat del segle XIII (Aspectes polítics i financers fins a 1276)», Estudis Baleàrics, núm. 17, pp. 57–86.Google Scholar
Cateura, P. (1988): «La repoblación nobiliaria de Mallorca por Nunó Sans», Actes du XIII Congrès d'Histoire de la Couronne d'Aragon, Montpeller, pp. 99–114.Google Scholar
Cateura, P. (1992): «Fiscalidad real y municipal en la Mallorca del siglo xiv», Anuario de Estudios Medievales, núm. 22.Google Scholar
Cateura, P. (1997): «La cuentas de la colonización feudal (Mallorca, 1231–1245)», En la España medieval, núm. 20, Madrid, pp. 57–143.Google Scholar
Cateura, P. (1998): El regne esvaït: desenvolupament econòmic, subordinadó política, expansió fiscal (Mallorca, 1300–1335), Palma, El Tall.Google Scholar
Cateura, P. (1999): «La ‘Ciutat de mallorques’ y las villas mallorquínas: presión fiscal y conflictos sociales», en DDAA, Finanzas y fiscalidad Municipal, Madrid, CSIC.Google Scholar
Colom, , (1978): Biogeografía de las islas Baleares, Palma, Conseil de Mallorca.Google Scholar
Comninel, (2000): «English Feudalism and the Origins of Capitalism», journal of Peasant Studies, vol. 27, núm. 4, pp. 1–53.CrossRefGoogle Scholar
Congost, R., y To, Ll. (eds.) (1999): Homes, masos, història: la Catalunya del Nord-Est, segles XI-XX, Girona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat.Google Scholar
Feliu, G. (1991):, El funcionament del règim senyorial a I'Edat Moderna. L'exemple del Pla d'Urgell, Lleida, Institut d'Estudis Derdencs.Google Scholar
Feliu, G. (1999a): «La vida económica», en Historia de España Menéndez Pidal, t. VII, vol. 2, Madrid, pp. 651–697.Google Scholar
Feliu, G. (1999b): «La pre-Cataluña», en Historia de España Menéndez Pidal, t. VII, vol. 2, Madrid, pp. 364–392.Google Scholar
Ferrer Mallol, M. T. (1970–1971): «El patrimoni reial i la recuperado dels senyorius jurisdiccionals en els estats catalano-aragonesos a la fi del segle xiv», Anuario de Estudios Medievales, núm. 7, pp. 351–491.Google Scholar
Fontanals, R. (1984): Un plànol de la sèquia de la vila del segle xiv (Ciutat de Mallorca), Palma, El Tall.Google Scholar
Freedman, P. (1988): Assaig d'història de lapagesia catalana (segles XI-XV), Barcelona, Edicions 62.Google Scholar
Freedman, P. (1993): Els orígens de la servitud pagesa a la Catalunya medieval, Vic, Eumo.Google Scholar
Furiò, A. (1997a): «Senyors i senyories al país valencià al final de l'edat mitjana», Revista d'Història Medieval, núm. 8, Valencia, pp. 109–151.Google Scholar
Furiò, A. (1997b): «Organització del territori i canvi social al País Valencià després de la conquesta cristiana», Territori i Societat a l'Edat Mitjana, núm. I, pp. 131–166.Google Scholar
García de Cortázar, J. A. (2000): «Estructuras sociales y relaciones de poder en León y Castilla en los siglos VIII a XII: la formación de una sociedad feudal», en Il feudalesimo nell'alto medioevo. XLVII Settimana di Studio del centro italiano di studi sull'alto medioevo de Spoleto, pp. 497–563.Google Scholar
Gili, A. (2000): De Santa Maria de Bellver a Sant Llorenç des Cardassar, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat.Google Scholar
Guichard, P. (1976): Al-Andalus. Estructura antropológica de una sociedad islàmica en Occidente, Barcelona, Barral.Google Scholar
Guinot, E. (1997): «La creació de les senyories en una societat feudal de frontera: el regne de València (segles XIII–XIV)», Revista d'Història Medieval, núm. 8, Valencia, pp. 79–108.Google Scholar
Jover, G. (1994): «La crisi tardomedieval i el desenvolupament d'una ramaderia senyorial. Mallorca, segles XIV–XVI», Butlletí de la Societat Catalana d'Estudis Històrics, vol. V, Barcelona, pp. 81–100.Google Scholar
Jover, G. (1997): Societat rural i desenvolupament econòmic a Mallorca. Feudalisme, latifundi i pagesia, 1500–1800, tesi de doctorat inédita, Departament d'Història i Institucions Econòmiques, Universitat de Barcelona.Google Scholar
Jover, G., y Soto, R. (1997): «Els dominis feudale a la Mallorca baixmedieval (segles XIII–XVI», Revista d'Història Medieval, núm. 8, Valètncia, pp. 217–274.Google Scholar
Jover, G., y Soto, R. (en prensa): «De la Agricultura Andalusi a la feudal: ¿una ruptura agroecológica?», en Sabio, Alberto (ed.), La Construcción del paisaje rural en España y Cuba, Madrid, Prensas Universitarias de la Universidad de Zaragoza-Libros de la Catarata, Madrid.Google Scholar
Jover, G.; Mas, A., y Soto, R. (2002): «Feus, reserva senyorial i esclavitud. Mallorca a la segona meitat del segle XIV», en Mir, C. y Vicedo, E. (eds.), Control social i quotidianitat. Terceres jornades sobre sistemes agraris, organització social i poder local als països catalans, Lleida, Institut d'Estudis Ilerdencs, pp. 141–180.Google Scholar
Kirchner, H. (1997): La construcció de l'espai pagès a Mayûrqa: les valls de Bunyola, Orient, Coanegra i Alará, Palma, Universitat de les DIlles Balears.Google Scholar
Lewis, A. R. (1958): The Northern Seas, Princeton University Press.Google Scholar
López Bonet, J. F. (1982): «Les ordinacions de Jaume II per a establiment de noves viles a Mallorca (1300)», Estudis Baleàrics, núm. 6, pp. 131–156.Google Scholar
López Bonet, J. F. (1986): «Comunidad y Corona: el precio de servir. (Las cargas sobre el consumo en el siglo XIV en Mallorca)», Monogràfic de la revista Estudis d'Història Econòmica.Google Scholar
López Bonet, J. F. (1989): La riquesa de Mallorca al s. XIV (Evolució i tendències econòmiques), Palma.Google Scholar
López Bonet, J. F. (1991): «La práctica fiscal a la Mallorca de la baixa edat mitjana (segles XIII–XIV), Randa, núm. 21.Google Scholar
López Bonet, J. F. (1995): «La díversificación fiscal, pauta del desarrollo urbano en la ‘Ciudad e Isla’ de Mallorca, Actas del Encuentro de estudios sobre actividad económica y desarrollo urbano en los siglos xiv y xv», Istituto Italiano de Cultura de Barcelona, pp. 27–83.Google Scholar
López Bonet, J. F. (1998): «Els pariatges del rei Sanç», en Cateura, P. (ed.) (1998), XVIII Jornades d'estudis histories Locals. El Regne Privatiu de Mallorca, Palma de Mallorca, pp. 101–132.Google Scholar
Mallorquí, E. (1997): «Homes, viles i masos (Cruïlles, 1319)», en Congost, Rosa y Tó, Lluís (eds.), Homes, Masos Història. La Catalunya del Nord-est (segles XI–XX), Barcelona, Abadia de Montserrat.Google Scholar
Mas, A. (1994): «El procés repoblador a Mallorca durant la primera meitat del segle XIV. Una aportació al seu estudi», Bolletí de la Societat Arqueològica Luliana (BSAL), núm. 50, pp. 167–198.Google Scholar
Mas, A. (2000): «Endeutament pagès i alienació de la terra a Mallorca durant la segona meitat del segle XV. L'exemple del terme de Maria de la Salut», I jornades d'Història Local de Maria de la Salut.Google Scholar
Mas, A.; Rosselló, G., y Rosselló, R. (1999): Història d'Alcúdia. De l'època islàmica a la Germania, Alcúdia, Ajuntament d'Alcúdia.Google Scholar
Miralles Montserrat, J. (1988): «Prenoms dels homes d'armes mallorquins del 1359», en Manent, y Veny, J., Miscel-lània homenatge a Enric Moreu-Rey, vol. II, Barcelona, pp. 445–463.Google Scholar
Moll, I., y Suau, J. (1986): «Canvis i permanència de les institucions senyorials a Mallorca durant el segle XIX», a DDAA, Terra, treball i propietat. Classes agràries i règim senyorial als Països Catalans, Barcelona, Crítica, pp. 66–106.Google Scholar
Montaner, P. (1986): «Les cavalleries mallorquines (segles XIII–XVIII)», en DDAA, Terra, treball i propietat. Classes agràries i règim senyorial als Països Catalans, Barcelona, pp. 42–65.Google Scholar
Mora, P., y Adrinál, Ll. (1982): Diplomatari del monestir de Santa Maria la Real de Mallorca (1232–1360), Palma.Google Scholar
Mut, A., y Rosselló, G. (1993): La remembranqa de Nunyo Sanç. Una relació de les seves propietats a la ruralia de Mallorca, Palma, Museu de Mallorca.Google Scholar
Obrador, J. (1992): La cavalleria de la Galera, Felanitx.Google Scholar
Pastor, R. (ed.), et alia (1984): Estructuras feudales y feudalismo en el mundo mediterráneo, Barcelona, Crítica.Google Scholar
Pérez, P. (1994): «El feu de Guillem de Torrella i la cavalleria de Guillem Sacosta», BSAL, núm. 50, pp. 69–96.Google Scholar
Piferrer, P., y Quadrado, J. M. (1888): Islas Baleares, Palma de Mallorca.Google Scholar
Planas Rosselló, A. (1995): El Sindicat de Fora. Corporación representativa de las villas de Mallorca (1315–1834), Palma de Mallorca, Miquel Font.Google Scholar
Pons-Guri, J. M. (1985–1986): «Entre l'emfiteusi i el feudalisme (Els reculls de dret gironins). La formació i expansió del feudalisme català», Actes del Col.loqui organtizat pel Col.legi universitari de Girona (8–11 de gener de 1985), Estudi General, núms. 5–6, pp. 411–418.Google Scholar
Portella, J. (1985–1986): «La colonització feudal de Mallorca: els primers establiments de l'alqueria Deià 81232–1245)», La formació i expansió del feudalisme català, Actes del Col.loqui organtizat pel Col.legi universitari de Girona (8–11 de gener de 1985), Estudi General, núms. 5–6, Girona, pp. 331–343.Google Scholar
Portella, J. (1994): «Les baronies i cavalleries de Mallorca deis segles XIII i XIV. In feudum ad consuetudinem Barellinone», Afers, núm. 18, pp. 427–441.Google Scholar
Portella, J. (1998): «Cómo se exporta el feudalismo: el caso de Mallorca», L'Incastellamento, Actes des reconcontres de Gérone (26–27 novembre 1992) et de Rome (5–7 mai 1994), sous la direction de M. Barceló et P. Toubert, Roma, pp. 85–98.Google Scholar
Poveda, A. (1985–1986): «Algunes hipótesis sobre l'economia del juz' e Jijnû-Bitra a Mayûrqa, segons la toponímia àrab berber», La formació i expansió del feudalisme català. Actes del Col loqui Universitari de Girona, pp. 265–273.Google Scholar
Poveda, A. (1992): «Mayûrqa, un espacio agrario de alquerías y rahales», Estudis d'Història Econòmica, I, pp. 5–11.Google Scholar
Quadrado, J. M. (1894): Privilegios y franquicias de Mallorca, cédulas, capítulos, estatutos, órdenes y pragmáticas otorgadas por los Reyes de Mallorca, de Aragón y de España desde el siglo XIII basta el fin del XVII, Palma de Mallorca.Google Scholar
Ramis D'Ayreflor Sureda, J. (1933): Antigues possessions d'Artà, Palma de Mallorca, Gráficas Miramar.Google Scholar
Ramis D'Ayreflor Sureda, J. (1952): Memorias medievales de una villa mallorquina, Mallorca, Gráficas Miramar.Google Scholar
Ramis D'Ayreflor, J. (1935): Estament militar i prohoms amb honors de cavallers de Mallorca de mitjan segle XIV (1332–1362), Palma.Google Scholar
Riera Frau, M. (1993): Evolució urbana i topogràfica de Madîna Mayûrqa, Palma, Museo de Mallorca.Google Scholar
Riera Melis, A. (1986): La corona de Aragón y el Reino de Mallorca en el primer cuarto del siglo XIV. I-Las repercusiones Arancelarias de la Autonomía Balear (1298–1311), Madrid-Barcelona.Google Scholar
Rodríguez, A. (1985–1986): «Conquesta i feudalització: el cas de Pollença, Mallorca (1298–1304)», La formació i expansió del feudalisme català, Actes del Col.loqui organtizat pel Col legi universitari de Girona (8–11 de gener de 1985), pp. 371–387.Google Scholar
Rodríguez, A. (1994): «Dos moments en la colonització feudal del Nord-oest de Mallorca (Pollença, 1298/1304–1319/1325)», Afers, 18.Google Scholar
Romero, J. (1983): «Notas comparativas entre el señorío valenciano y los territorios de la antigua Corona de Aragón. Dos elementos básicos: la ausencia de población morisca en Cataluña y las islas y la peculiaridad del modelo insular», Estudis, núm. 10.Google Scholar
Rosselló Vaquer, R. (1989): «El pla de sant Jordi. Notes històriques (segles XIII–XIV), BSAL, núm. 45, pp. 91–104.Google Scholar
Rosselló Verger, V. M. (1964): Mallorca. El sur y el sureste (Municipios de Llucmajor, Campos, Ses Salines, Santanyí, Felanitx y Manacor), Palma de Mallorca, Cámara oficial de industria, comercio y navegación.Google Scholar
Rosselló Verger, V. M. (1959): «La huerta de Levante en Palma de Mallorca», Estudios Geográficos, núm. 77, Madrid, pp. 533–557.Google Scholar
Salrach, J. M. (1999): «La pre-Cataluña: los grupos sociales» y «El régimen político condal», en Historia de España Menéndez Vidal, vol. VII, Madrid, pp. 395–426 y 576–612.Google Scholar
Santamaría, A. (1990): Ejecutoria del reino de Mallorca, Ayuntamiento de Palma de Mallorca, Palma.Google Scholar
Sastre, J. (1990): «La producción agraria de Inca, Validemosse, Llucmajor y Montuïri según la declaración del diezmo de 1310», XIII Congrés d'Història de la Corona d'Aragó, Palma.Google Scholar
Sevillano Colom, F. (1974): «La demografía de Mallorca a través del impuesto del morabatí, siglos XIV–XVI», BSAL, XXXIV, pp. 233–272.Google Scholar
Soto, R. (1979): «Mesquites urbanes i mesquites rurals a Mayûra (Estudi documental i problemes d'interpretació)», BSAL, núm. XXXVII, pp. 113–135.Google Scholar
Soto, R. (1990): «‘Repartiment’ i ‘repartiments’. L'ordenació d'un espai de colonització feudal a la Mallorca del segle XIII», De Al-Andalus a la sociedad feudal: los repartimientos bajomedievales, Anuario de Estudios Medievales, núm. 25, pp. 1–51.Google Scholar
Soto, R. (1991): L'ordenació de l'espai i les relacions socials a Mallorca en el segle XIII (1229–1301), tesi de doctorat inèdita, Universitat Autònoma de Barcelona, Bellaterra.Google Scholar
Soto, R. (1992): «Ovelles, vaques, porcs i eclesiàstics Algunes considerations sobre la ramaderia balear a l'Edat Mitjana, segles XI–XIV», Estudis d'Història Econòmica, 1992/1, pp. 13–29.Google Scholar
Soto, R. (1994a): «La situació dels andalusins (musulmans i batejats) a Mallorca després de la conquesta catalana de 1230», Mélanges de la Casa de Velázquez, XXX/1, pp. 167–206.CrossRefGoogle Scholar
Soto, R. (1994b): «La porció de Nunó Sanç. Repartiment i repoblació de les terres del Sud-Est de Mallorca», Afers, núm. 18, pp. 347–365.Google Scholar
Soto, R. (1996): Conquesta, repartiment i colonització de Mallorca durant el segle XIII. Un estat de la qüestió, Anuario de Estudios Medievales, 26/2, pp. 605–646.CrossRefGoogle Scholar
Soto, R. (1997): «Patrimoni reial i transformacions agràries a Mallorca en el segle XIII», Col loqui Corona, municipis i fiscalitat a la Baixa Edat Mitjana, Lleida, noviembre de 1995, pp. 555–573.Google Scholar
Soto, R. (1999): «Colonització i diferenciació pagesa a la Mallorca del segle XIII», Doctor Jordi Nadal. La industrialització i el desenvolupament econòmic d'Espanya, vol. I, Universitat de Barcelona, pp. 375–401.Google Scholar
Soto, R. (2000): «¿Una oferta sin demanda? La esclavitud agraria en Mallorca antes de la peste negra», Historia Agraria, núm. 21, pp. 11–31.Google Scholar
Tello, E. (1995): Cervera i la Segarra al segle XVIII, Lleida, Pagès.Google Scholar
Tello, E. (1999): «La formación histórica de los paisajes agrarios mediterráneos: una aproximación ecoevolutiva», Historia Agraria, núm. 19, pp. 195–214.Google Scholar
Tó, Ll. (1997): Família i hereu a la Catalunya nord-oriental (segles X–XII), Barcelona, Abadía de Montserrat.Google Scholar
Tello, E. (1999): «El nom dels masos (el domini de Santa Maria de Vilabertran en els segles XI–XIII)», en Congost, Rosa y Tó, Lluís (eds.), Homes, Masos Història. La Catalunya del Nord-est (segles XI–XX), Barcelona, Abadia de Montserrat, pp. 23–42.Google Scholar
Torró, J. (1999): El naixement d'una colònia. Dominació i resistència a la frontera valenciana (1239–1276), Valencia, Universitat de Valencia.Google Scholar
Torró, J. (2000): «Jerusalem ou Valence? Les débuts de l'expansion européenne et la première colonie d'Occident», Annales, Histoire, Sciences Sociales, 55–5.CrossRefGoogle Scholar
Toubert, P. (1973): Les structures du Latium médiéval. Le Latium mèridional et la Sabine du ix siècle à la fin du XIIe siècle, Roma.Google Scholar
Trillo, C. (1999): «El paisaje vegetal en la Granada islámica y sus transformaciones tras la conquista castellana», Revista de Historia Agraria, núm. 17, pp. 131–152.Google Scholar
Urgell, R. (1990): «Proceso entre Sancho de Mallorca y la Iglesia de Tarragona por derechos de jurisdicción en Ibiza y Formentera», pp. 15–32 dins XIII Congrés d'Història de la Corona d'Aragó. Comunicacions I (primera part), Institut d'Estudis Baleàrics, Palma de Mallorca.Google Scholar
Vích, J., y Muntaner, J. (1945): Documenta Regni Maioricarum, Moll Editorial, Palma.Google Scholar
Vilar, P. (1964): Catalunya dins l'Espanya moderna, vol. I, Barcelona, Edicions 62.Google Scholar
Virgili, A. (2001): «Ad detrimendum Hispaniae… La conquesta de Turtusa y la formació de la societat feudal (1148–1200), Barcelona, Publicacions de la Universitat de Valencia-Universitat Autònoma de Barcelona.Google Scholar
Wickham, Ch. (1984): «The other transition from the Ancient World to Feudalism», Past and Present, núm. 103, pp. 3–36.CrossRefGoogle Scholar
Wickham, Ch. (2000): «Le forme del feudalesimo», en Il feudalesimo nell'alto medioevo. XLVII Settimana di Studio del centro italiano di studi sull'alto medioevo de Spoleto, pp. 15–46.Google Scholar